vent
1 1 m. [LC] [ME] Moviment horitzontal de l'aire degut a causes naturals. Fer vent. Córrer vent. El vent bufa de llevant. Vent fort, suau. Vent de mar, de terra. Vent bonança. El vent inflava la vela. Tenir el vent favorable, contrari. Tenir vent de proa, de popa.
1 2 [TRA] vent de bolina Vent que obliga a navegar de bolina.
1 3 [LC] [ME] vent de grop Vent que porta tempesta.
1 4 [TRA] vent de proa Vent que bufa en sentit contrari al de l'avanç d'una embarcació.
1 5 [LC] [ME] vent pluig Vent que porta pluja.
1 6 [LC] [ME] vents alisis Vents que, a la regió tropical, bufen contínuament del nord-est a l'hemisferi nord i del sud-est a l'hemisferi sud.
1 7 [LC] [ME] vents contraalisis Vents que bufen per sobre dels alisis en sentit oposat a aquests.
1 8 [ME] vents etesis Vents periòdics que bufen en diferents indrets del Mediterrani.
2 1 m. [LC] anar contra vent i marea Tirar endavant obstinadament contra tots els obstacles.
2 2 [LC] anar tot vent en popa Anar molt bé.
2 3 [LC] bon vent i barca nova Expressió de comiat a una persona o a una cosa que no ens sap greu de veure anar-se'n, de perdre.
2 4 [LC] córrer més que el vent [o deixar endarrere el vent] Anar molt de pressa.
2 5 [LC] ésser una persona de dos vents Tenir dues cares.
2 6 [LC] quin vent us porta per ací? A què es deu que hàgiu vingut?
2 7 [LC] sap el vent i no sap el torrent Haver sentit parlar d'una cosa, però no haver-ne tret l'entrellat.
2 8 [LC] tenir vent al cap Tenir el cap ple de pretensions, de vanes il·lusions, etc.
2 9 [AN] [AR] els vents Divinitats de la mitologia que obeeixen Èol.
3 1 m. [LC] [TRA] Rumb 1. Rosa dels vents.
3 2 [LC] a quatre vents loc. adv. Aïllat de tots costats. Una casa a quatre vents.
3 3 [LC] els quatre vents a ) Els quatre punts cardinals.
3 3 [LC] els quatre vents b ) per ext. Proclamar una notícia als quatre vents.
4 1 m. [LC] Aire posat artificialment en moviment. Fer vent amb una manxa, amb un ventall. El vent que fa un tren. El vent d'una bala.
4 2 [LC] vent de boca Paraules vanes.
5 m. [LC] [ZOA] Gas engendrat a l'estómac o als intestins.
6 m. [LC] Aire impregnat d'una olor, especialment el que deixa una bèstia al seu pas.
7 m. [MU] Conjunt dels instruments de vent d'una orquestra o d'una banda.
8 m. [LC] Corda lligada a un pal, una antena, etc., que serveix per a evitar que caigui, que es decanti a un costat.
9 m. [FIA] vent solar Flux de partícules carregades que surt del Sol cap a l'espai que l'envolta.
